Solé, Estel

Biografia

Estel Solé Casadellà (Molins de Rei, 1987)  la jove dramaturga, poeta i actriu, coneguda pel seu paper a la sèrie de TV3 La Riera, irromp en el panorama literari amb una novel·la fresca i punyent.  La seva força, la destresa al servei d’un argument original i d’uns personatges tan humans i complexos com recognoscibles han convertit a Estel Solé en una autora que despunta en el món cultural català. Amb la seva obra poètica Dones que somiaven ser altres dones (Edicions Galerada, 2011) va guanyar el mateix any el premi Amadeu Oller. Uns anys abans, al 2013, va debutar com a dramaturga amb l’obra Animals de companyia que durant uns anys, i després de ser representada a domicilis particular i fer una gira per l’Amèrica Central,  va estar durant unes temporades al Club Capitol.

Reportatge al Viu Molins de Rei: www.viumolinsderei.com/2011/06/03/la-molinenca-estel-sole-guanya-el-premi-de-poesia-amadeu-oller/

 

Publicacions

L’any sense primavera / Estel Solé & Jordi Borràs

Ara llibres, 2020

Estel Solé, que va ser mare durant el confinament, posa paraules a les magnífiques imatges de Jordi Borràs i dona veu a una sèrie de personatges que reflecteixen qui hem estat tots nosaltres en aquests temps estranys. Són uns textos commovedors i emocionants que converteixen aquest llibre en un record imprescindible del nostre present col·lectiu. Aquest llibre vol retre homenatge al nostre personal sanitari. Als nostres malalts. Als nostres infants. Als qui ja no hi són. Als qui vindran. Al personal de la neteja. A la pagesia. Als professionals que mai van deixar de treballar per cuidar-nos. A la vida. A la cultura. A tot allò que ens ha mantingut alçats en un dels moments més foscos de la nostra història recent. A tot allò que la pandèmia ens ha arrabassat, començant per la primavera. Al futur. A l’esperança.

Enllaç a l’obra: www.arallibres.cat/ca/cataleg/1/1440/l’any-sense-primavera

 

Si no puc volar / Estel Solé

Rosa dels Vents, 2016

Si no puc volar és una novel·la sincera i divertida que retrata les misèries d’una dona neuròtica, insatisfeta i descarada que lluita per encaixar en la Barcelona actual. L’Annia té gairebé quaranta anys, és periodista però treballa passejant els gossos d’un grup de veïnes ‘pijes’. S’està engreixant a marxes forçades i continua portant calces amb dibuixets com quan era adolescent. La seva vida és un desgavell. Després de divorciar-se a causa dels seus problemes d’infertilitat, s’instal·la a casa  del seu avi, l’únic home amb qui realment pot conviure. En una de les caixes del trasllat descobreix un secret molt ben guardat: la mentida més gran que el seu exmarit li ha amagat fins ara. El retrobament amb el seu millor amic Max, que ha tornat de Londres per passar uns dies, capgira del tot la seva existència.

Enllaç a l’obra: www.megustaleer.com/libros/si-no-puc-volar/MES-075406

Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1828282~S171*cat

 

Animals de companyia / Estel Solé

Comanegre, 2016

Una colla d’amics es reuneix per celebrar un sopar de benvinguda el dia que la Beth torna a casa després d’haver estat ingressada per un trastorn psiquiàtric durant dos mesos. Però la festa sorpresa es complica quan un dels amics confessa un secret inesperat i acaben sortint els draps bruts de tots els personatges.

Enllaç a l’obra: http://comanegra.com/teatre/323-animals-de-companyia.html

Ressenya al Viu Molins de Rei: www.viumolinsderei.com/2015/02/10/els-animals-de-companyia-destel-sole-aterren-al-capitol/

Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1825812~S171*cat

 

Si uneixes tots els punts / Estel Solé

Edicions Galerada, 2013

De vegades caminem sense saber bé on anem. Nosaltres mateixos som preguntes i som lluny de les respostes. Unim el u amb el dos, i el dos amb el tres, però no entenem què dibuixen les nostres passes. Cap pedra del camí no és prescindible, ni cap trau ni cap fracàs. Perduts, ens movem per inèrcia. De tant en tant desfem el curs de la calma i reculem fins a l’error, fins el caos. S’ensorra tot, al nostre voltant i cos endins, però seguim unint punts. Hauran de passar dies, mesos i fins i tot anys, abans que no ens puguem distanciar del dibuix per a entendre el camí traçat i deduir-ne les respostes.

Enllaç a l’obra: www.galerada.cat/NOP/htdocs/eixarms.html

Ressenya al Viu Molins de Rei: www.viumolinsderei.com/2013/04/20/la-molinenca-estel-sole-publica-el-seu-segon-poemari/

Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1717295~S171*cat

 

Dones que somiaven ser altres dones / Estel Solé

Edicions Galerada, 2011

Primer recull de poemes de l’autora Estel Solé de caràcter autobiogràfic. El llibre parla de les múltiples dones que hi ha dins seu, de les diverses persones que tots tenim a dins. Els poemes estan carregats d’ironia i patiment però també d’humor. Premi Amadeu Oller 2011, instituït per la Parròquia de Sant Medir a la memòria de mossèn Amadeu Oller.

Enllaç a l’obra: www.galerada.cat/NOP/htdocs/eixarms.html

Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1637195~S171*cat

 

Comparteix aquest contingut

Si continues navegant per aquest lloc web, acceptes utilitzar les galetes. Més informació.

La configuració de les galetes d'aquesta web està definida com a "permet galetes" per poder oferir-te una millor experiència de navegació. Si continues utilitzant aquest lloc web sense canviar la configuració de galetes o bé cliques a "Acceptar" entendrem que hi estàs d'acord.

Tanca