Gimeno Bonells, M. Antònia
Biografia
M. Antònia Bonells Gimeno (Molins de Rei, 1958). Va estudiar formació de professorat a la Universitat Autònoma i més tard llicenciatura d’Història Medieval a la Universitat de Barcelona. Durant molt s anys s’ha dedicat a l’ensenyament, una activitat que ha compaginat amb l’escriptura de contes. L’octubre de 1993, amb Pro-Líber va guanyar el premi local del Concurs de narrativa literària Mercè Rodoreda, convocat per Ràdio Molins de Rei. Amb la jubilació s’ha dedicat més intensament a la lectura i l’escriptura. Claror contra l’oblit (2025) és la seva primera novel.la. Viu a Sant Feliu de Llobregat.
Publicacions
Claror contra l’oblit / M. Antònia Gmeno Bonells
Autoedició, 2025.
Quan torna per sopar, al menjador ningú pot preveure el què passarà d’aquí unes hores. Cap a les onze sonen totes les alarmes i els avions surten disparats. Barcelona torna a ser bombardejada. De nit els esclats de les bombes es veuen damunt la foscor com resplandors de llum fosa que tot ho il·lumina. Ara quan sonen les alarmes ja no fa cap intent d’anar al refugi i com que ja ha arribat el bon temps s’estima més dormir sota les estrelles. No suporta la desagradable fetor de gent amuntegada i de brutícia. Confia que no rebran cap atac i busca un lloc una mica arrecerat des d’on pot contemplar el cel.
De sobte, una lluminària immensa de foc sobrevola la foscor i un gran núvol negre de pols s’enlaira per damunt la ciutat deixant-la totalment coberta amb un mantell dens i gris, irrespirable. Els pilots els diran més tard que han estat bombardejats els dipòsits de benzina que hi ha al port. Des de Sabadell s’ha vist com si fos un grandiós llampec de foc i fum. Allà, tot sol, se li fa un nus a la gola que no sap com desfer. Està fart i cansat de tot. De la guerra, dels avions, dels bombardeigs, dels refugis, de tot. De malviure arrossegat enmig del metall i els descampats dels avions, de les sirenes i d’aquest soroll que li omple el cap permanentment i del que no pot alliberar-se. Sí, n’està fart.
Aquesta no és la mena de vida que esperava tenir quan va marxar de casa i el futur encara era un mapa obert i inexplorat. Pensa en tota la gent que viu a Barcelona, la seva estimada ciutat, i en l’Adela i les nenes que deuen estar refugiades al soterrani amb la camisa de dormir posada i estirades al matalàs. El passeig d’aquesta tarda, ara, li sembla talment un somni, un espai irreal per on s’ha pogut passejar una estona i que acaba de desaparèixer.
Enllaç al catàleg Aladí: https://aladi.diba.cat/record=b2135566~S171*cat